L’artista mallorquina Marijo Ribas protagonitza la segona acció expositiva de Biennal B en el Casal de Cultura Can Gelabert de Binissalem

«Pedrada» és el títol d’un projecte que aborda problemàtiques entrellaçades entorn del paisatge i les conseqüències d’accions humanes reiterades sobre un mateix territori.

Biennal B és una iniciativa promoguda per Es Baluard Museu i el Consell de Mallorca, que vol posar en valor la riquesa cultural de l’illa de Mallorca i de l’arxipèlag balear amb l’art com a eina.

L’exposició, comissariada per Pilar Rubí, s’inaugurà el 24 de juliol i es podrà visitar fins al 24 d’agost de 2025.

Palma, 23 de juliol de 2025. Es Baluard Museu d'Art Contemporani de Palma presenta «Pedrada» de Marijo Ribas, en el marc de Biennal B, un projecte expositiu que aborda múltiples qüestions i problemàtiques entrellaçades entorn del paisatge i l’economia, fruit de la globalització del planeta: des dels moviments migratoris puntuals que suposa el turisme de masses fins a les conseqüències de les accions humanes reiterades sobre un mateix territori; des de la gestió dels residus fins a les economies circulars; totes elles afecten la fragilitat i la sostenibilitat dels ecosistemes, en aquest cas, focalitzades en la pressió que genera el turisme sobre l’illa de Menorca, reserva de la biosfera.

La recerca de Marijo Ribas parteix d’una sorprenent notícia que, l’any 2024, va tenir ressò a la premsa estatal: cada any, en el control dels escàners de l’aeroport de Menorca, s’intercepta aproximadament una tona de pedres i arena dins l’equipatge de mà de turistes que volen endur-se’n un record de l’illa, com a souvenir. Una altra part, segurament molt superior en quantitat, viatja dins les maletes facturades, que no passen pel filtre de seguretat, cap a una infinitat de destinacions. La major part d’aquestes pedres, en algun moment, acabaran essent rebutjades. Aquest espoli geològic és bloquejat gràcies a un conveni entre AENA i el Consell Insular de Menorca.

Tots aquests plantejaments es formalitzen en una instal·lació de vídeo acompanyada d’escultures, que es va poder veure a la Sala Sant Antoni de Maó, a Menorca, i que ara es podrà veure a les sales pompeianes de Can Gelabert, a Binissalem. En aquesta ocasió, a més, a les sales florentines es podran veure per primera vegada una sèrie de dibuixos, aquarel·les i collage fotogràfics inèdits, que materialitzen un procés de treball i documentació entorn d’un fet que es repeteix de manera continuada a l’illa veïna.

La comissària del projecte, Pilar Rubí, comenta com “seguint el rastre de les roques confiscades, Marijo Ribas coneix Mestral, una organització d’inserció sociolaboral per a persones en situació o risc d’exclusió social, que li permet descobrir una altra realitat igualment sorprenent: la de les tones de roba que es recullen en aquesta institució. De la mateixa manera que la roca-souvenir viatjarà per acabar sent rebutjada, una part del volum de roba acabarà el seu viatge als abocadors tèxtils de països del Sud Global com Ghana, l’Índia o Xile, entre molts altres. Aquest colonialisme tèxtil fa que la roba que descartam als països occidentals conformi en aquests indrets llunyans un nou paisatge, en aquest cas no de sorra i roca, sinó de muntanyes i penya-segats de teixits.

Marijo Ribas uneix magistralment aquestes dues realitats, en aparença formal i simbòlicament dissimilars, en una sèrie de peces que són escultures de tela. Aquestes peces, realitzades a partir dels patrons i imatges de les pedres recuperades durant la temporada 2024, mostren a l’exterior la seva textura fotografiada, a les quals l’artista dona volum omplint-les precisament amb aquesta roba reciclada que la mateixa entitat ja havia considerat com a rebuig”.

L’artista, Marijó Ribas, assenyala que “Pedrada al·ludeix a l’acció de llançar intencionadament una pedra amb la mà, però en el català de les Illes, també té com a accepció anomenar una gran quantitat de pedres. Es pot advertir al vídeo, ja sigui formant part de les eres geològiques de Menorca, ja sigui manipulades per la mà humana, que, de forma literal i simbòlica, les selecciona i distribueix. Una mà que separa i destrueix, però que alhora restitueix i retorna a la natura allò que li és propi”.

La peça sonora que acompanya les imatges és una creació de Joana Gomila i Laia Vallès, a la recerca d’un possible i misteriós llenguatge que, entre elles, es poguessin parlar aquestes formes inertes, les pedres.

Font imatges i textos 👉 Àrea de Comunicació Es Baluard Museu