Exposició “LEATHER FACTORY SHOP” al MUSEU DEL CALÇAT I DE LA INDÚSTRIA
Exposició temporal del de 10 de maig al 15 de novembre de 2024
Al llarg del segle XX, es va desenvolupar a Mallorca una indústria paral·lela al sector del calçat que va contribuir, indubtablement, a convertir Inca i la seva comarca, el Raiguer, en un referent internacional: la indústria de la marroquineria i de la confecció en pell.
Els primers precursors Antonio Ramis Tortella I Antonio Corró Ferragut varen començar a reutilitzar els retalls de pell sobrants de la fabricació de sabates per realitzar articles de pell com corretges de rellotge, carteres i bosses. D'un modest taller inicial, varen evolucionar a una gran fàbrica, que en l’arribada del turisme donà inici al model de fàbriques-botigues de pell, les leather factory shop. No obstant axiò, la veritable expansió de la indústria de la pell i la marroquineria es va produir als anys 70 i 80 del segle XX, quan firmes com Ramcoll, Amge, Modak, Reyland, Morales, Modas Ota, Antony’s, Munper, Unic, Tuent, entre d’altres, van aprofitar l'experiència, diversificació i tradició manufacturera del sector del calçat.
Al darrer terç del segle XX, Inca i la comarca del Raiguer es van consolidar com un important centre de manufactura i venda d'articles i peces de pell; i van proliferar les fàbriques, botigues i establiments del sector. Tot i la diversitat empresarial, les fàbriques de pell van desenvolupar una sèrie de característiques comunes:
-Petites i mitjanes empreses, de caràcter familiar, formades per mà d'obra qualificada, moltes vegades provinent de la indústria del calçat.
-Estructura manufacturera poc rígida i amb un sistema de treball flexible, per tal d'oferir un producte de qualitat a baix cost.
-Importància del disseny. Cada fàbrica concebia i elaborava els seus propis dissenys. Tot i això, va ser habitual produir per a altres firmes de moda i per a les grans fàbriques de calçat – Yanko, Barrats, Farrutx, Lottusse, Carmina Albadalejo, etc.– que, durant la segona meitat del segle XX, van diversificar la seva oferta i van obrir línies de productes de pell.
-Aposta per una matèria primera d'altíssima qualitat. La pell provenia principalment d'adoberies de Catalunya, València i Castella, i es comprava directament o a través de magatzems distribuïdors a Palma i Inca.
Les leather-factory shop foren la fòrmula comercial illenca més característica en el darrer terç del s.XX, sense ser la única.Algunes empreses van obrir botigues, independents a la fàbrica, principalment a zones de costa d'àmbit local i nacional. Així mateix, la comercialització de productes a través de la figura de representants i distribuïdors es va convertir en una pràctica comuna.
L’exportació internacional fou un dels factors definitoris de la indústria de la pell a Mallorca, no només arreu d’Europa sinò també d’una progressiva cap a altres nous mercats, principalment asiàtics, com el Japó, la Xina, Corea, Mongòlia, etc. Des dels inicis dels anys 80 va ser habitual la participació de les fàbriques i empreses mallorquines de confecció de pell i marroquineria a les principals fires a nivell nacional –Piel España, Iberpiel– i internacional, a ciutats com París, Milà, Frankfurt, etc.
A les darreres dècades del segle XX, les marques mallorquines dedicades al sector de la pell van començar a invertir en campanyes, cartells i catàlegs publicitaris, amb models i fotògrafs professionals, fins i tot de vegades amb l'aparició de personatges famosos, que servien per presentar les noves tendències i col·leccions de moda. Va ser molt habitual, a més, la col·laboració d'algunes firmes en el patrocini i l’esponsorització de clubs esportius. Tot això suposava no només la recerca d'elements identificadors i diferenciadors de marca, sinó la irrupció d'una idea a l'imaginari col·lectiu: la rellevància de la indústria del cuir i de la pell en el teixit econòmic, cultural i social de l'època.
El declivi de la indústria de la pell va començar a ser evident a mitjan dècada dels 90 per l’augment dels costos de producció, la dificultat d'adaptació a canvis i evolucions tècniques, canvis en la demanda, augment de competència exterior, manca de mà d'obra qualificada, etc. encara que avui en dia hi ha algunes empreses supervivents.
Aquesta exposició és un treball d’investigació de memòria oral, de documentació, de recerca d’articles, entre d’altres recursos, que ofereix una immersió a l’època daurada de la confecció de pell, un punt de partida per tal d’aprofundir en multitud de continguts dins una temática de la història recent illenca que encara no havia estat visibilitzada.
Museu del Calçat i de la Indústria Avinguda del General Luque, 223 Inca
Tel. 871911643
Font textos 👉 MUSEU DEL CALÇAT I DE LA INDÚSTRIA D’INCA
Comentarios
Publicar un comentario