Exposició “En trànsit” de l’artista Ángel Zabala, un projecte coordinat per Art amb B
Fanny Tur Riera
Escriptora
Ángel Zabala, El pintor de la realitat
Àngel Zabala va néixer el juliol de 1975 quan feia poc més d’un mes que la Fundació Miró havia obert les portes a Montjuïc en un edifici dissenyat per Josep Lluís Sert, arquitecte que estimà Eivissa i deixà a l’illa algunes de les seues obres. Eren uns bons auguris. Altres es confirmarien a final d’aquell any quan el país començaria a sortir molt a poc a poc de la foscor en la qual havia viscut les darreres dècades. Aquell any havia començat amb la mort de l’escriptor i pintor italià Carlo Levi.
Des de fa anys, l’artista eivissenc nascut a Águilas (Múrcia) exposa la seua obra a diferents espais, ports i ciutats, confirmant que la vida és una travessia i els viatges enriqueixen la paleta i milloren la percepció i la proporció de les coses.
L’art ens educa, ens emociona i ens colpeix, de la mateixa manera que ho fa la vida, que és un viatge que a vegades es pot trobar davant una mar blava i altres ha de fer front a una tempesta.
L’artista esculpeix i pinta la vida, tant la seua bellesa com les seues tragèdies. Zabala arriba a la plenitud vital experimentant amb materials, tècniques, textures, temes i colors. Ha passat dels colors neutres als intensos sense deixar de crear. La seua obra interactua amb qui la mira, és honesta i traspua veritat. Ja ens va remoure la consciència a la Nit mediterrània a través dels cossos que demanaven ajuda des d’una pastera.
Les seues pintures tenen un caire escultòric de la mateixa manera que les seues escultures semblen pintures en moviment. Li agrada experimentar amb diferents disciplines i tots els formats i suports. En qualsevol cas, treballi amb el material que treballi, té a la vida i totes les seues manifestacions com a epicentre de la seua creació. Als seus quadres, la ciutat és viva i plena de gent, les figures vessen expressivitat i moviment i sovint semblen caminar solitàries, tot i formar part de la multitud.
No és la primera vegada que l’artista ens parla del drama de les migracions forçades i de la manca d’hospitalitat de qui viu millor i veu les arribades com una amenaça, oblidant que fa dècades érem naltros els que fèiem el viatge a la inversa. Malauradament, la tragèdia continua repetint-se i la mar Mediterrània, sempre tan tranquil·la, es va fent cada pic més poc acollidora.
Àngel Zabala ens confirma que l’art a vegades és denúncia i altres pura contemplació. També ens demostra que pot ser la força d’un color sol o la riquesa d’una paleta sencera. És també un poble, un illot o un paisatge. Són els animals que l’habiten i els que ens acompanyen. És una mare amb el seu nadó o una barca envoltada de la fúria d’una mar en tempesta. És també la bellesa d’una ciutat que com és la nostra ja no la miram. És el moviment que dibuixen els balladors i les balladores mentre ens mostren rituals antics que són un llegat i que quedaran immortalitzats per la pinzellada de l’artista. L’obra d’Àngel Zabala ens parla i ens toca. L’escoltam?
Gudi Moragues Jaulin du Seutre
Crítica d’Art
Oda a la matèria i a la sensibilitat
Com una intensa flamarada expressiva assumim el treball creatiu de Ángel Zabala. La força i el poder seductor de l’obra de l’artista murcià establert a Eivissa rau en mostrar una singular oda a la matèria, a la natura, a la sensibilitat, a la passió, a la vida...
Efecte i causa que ja va posar de relleu a la excel·lent l’instal·lació denominada Nit Mediterrània (2021), un exercici realitzat en fil-ferro teixit a manera de les xarxes que llancen els pescadors a la mar, només què en lloc de peixos en les seves xarxes s’entrellaçaven el dolor, la problemàtica i la bellesa, on l’empremta de l’artista no era sinó el rastre d’un procés interminable que es perllongava en la figura mateixa i, per referència, en el subjecte que li havia servit de base i motiu per tal creació.
Ara, Zabala presenta, a l’exposició itinerant “En trànsit”, una selecció de les seves obres de factura recent composta per pintures, escultures i ceràmiques.
Tota obra d’art, es mostra com un missatge codificat que convé desxifrar si volem anar més enllà d’una simple i passatgera sensació de plaer o aversió. El reconeixement de l’estil propi de tal obra o de la seva apreciació depenen de cert nombre de coneixements memoritzats que permeten tornar a situar l’obra en el seu context.
Certament, el fet que cada ésser humà sigui únic i irreemplaçable estableix el valor de la vida de cada individu, imposant una opinió i una interpretació del món. D’aquesta manera, mentre Ángel Zabala condueix el relat, l’exercici compositiu organitza les formes i els colors per establir el seu propi espai.
En aquesta nova proposta, les seves vibrants escultures interaccionen les unes amb les altres mitjançant els sentiments i les emocions intenses, més que per la representació de la realitat. I, al seu repertori iconogràfic, Ángel Zabala evidencia que en les diferents disciplines emprades el seu és sempre un llenguatge subjectiu i tan potent com seductor.
Antoni Torres Martorell
Es Pinaret (Santa Gertrudis)
Un gran descobriment
Són casualitats o hi ha algú que guia els nostres passos? Sigui com sigui, fa un parell d’anys, passejant per Eivissa i mirant els mostradors de les botigues de marcs, on hi ha sempre alguna cosa que m’agrada, vaig descobrir la pintura d’un artista desconegut per mi. Ja podeu imaginar que no vaig esperar ni un segon a entrar a la botiga i demanar per aquell artista. En vaig sortir no només amb el seu nom, sinó també amb el seu telèfon.
Sempre m’ha agradat conèixer els artistes que hi ha darrere les obres que m’agraden, i no hi ha viatge que faci en el qual no n’intenti descobrir de nous per a futures exposicions. Ésser illenc fa que, tot essent molt conscient de la nostra entitat, cerqui també constantment artistes de diferents orígens units pel nostre meravellós Mediterrani. Així va arribar a les meves mans el telèfon d’Àngel Zabala.
Poc després ja quedava amb ell i visitava el seu estudi, amagat dins aquest laberint de carrerons als què ens té acostumats Eivissa. Tot d’una vaig tenir la sensació d’estar davant un gran artista, jove, fet a ell mateix, amb moltes ganes de provar i d’aprendre. Vaig experimentar una especial predisposició cap a la reinterpretació que feia Zabala d’un dels meus artistes preferits de l’Eivissa del segle passat: en Portmany. Tot d’una em va captivar el moviment del ball pagès, els colors que semblaven seguir les tonades populars, la sensació que les figures han de començar a dançar, seguint un moviment que la mà de l’artista ha aturat.
Però poc a poc varen desfilar davant els meus ulls moltes més obres, algunes antigues, d’altres més modernes, algunes en blanc i negre, altres paisatges amb un toc pop, que tot d’una em varen atraure. Paisatges de tota la vida, subjecte de centenars de creadors, però amb un punt d’originalitat marcat per les fràgils línies que delimiten espais i sobretot pels colors, les tonalitats de blau amb qualque color més atrevit, que aporten a les obres una gran lluminositat.
Però encara em mancava arribar a les obres que més m’atraurien, les fetes amb reixeta vella, sovint recollida dels contenidors, o nova, en acabar-se
la reciclada. Vaig descobrir uns moixos i uns cans que em varen atreure, i en aquest moment vaig ésser conscient que m’agradaria molt seguir la trajectòria d’aquest artista i col·laborar amb ell.
Així va començar Àngel Zabala amb les col·lectives d’Art amb B. L’admirat Ramon Giner, quan va veure el moix de reixeta, va decidir tot d’una que havia de ser portada del catàleg. Com m’havia passat mi anteriorment, va veure el potencial del gran artista que acabàvem de descobrir.
La Nit Mediterrània, una gran barca feta de ferro que fa reflexionar sobre la terrible solitud dels migrants enmig de la mar en condicions terribles, ens va confirmar que no ens havíem equivocat. A l’exhibició a la Terminal de Dènia, a Ca n’Oleo de Palma i al futur Museu dels Naufragis de Camariñas (A Coruña), on és actualment, ha estat una de les peces escultòriques més fotografiades. Si la reixeta reciclada serveix per fer meditar i intentar que el nostre món sigui millor, què més podem demanar. Poc a poc, els seus animals de reixeta, que sembla que tenen vida, s’han anat fent un lloc dins l’escultura contemporània de les Illes Balears i són fotografiats allà on es troben.
Amb En trànsit arriba la primera gran prova d’Àngel Zabala. No és una mostra qualsevol, sinó una exposició itinerant que el durà per diverses sales mediterrànies i per Galícia. Servirà per mostrar l’obra d’un dels joves creadors més frescos i potents que tenim en aquests moments a les Illes Balears, que amb la seva reixeta i les seves pintures ens transporta a espais de reflexió , sense deixar aquelles obres que tot d’una identificam i que ell interpreta amb il·lusió i alegria, dotant-les de color i vitalitat.
Tant n’Àngel com molts altres artistes no tendrien aquesta oportunitat si no fos per les “Llotges de la Cultura” de la Fundació Baleària, que aconseguiran que aquestes obres siguin vistes per distintes sales de la Mediterrània i seguiran teixint aquests ponts culturals que uneixen les fronteres marcades per aquesta magnífica mar blava. L’aposta de la Fundació Baleària pels creadors ha estat molt forta i ha permès que milers d’espectadors tenguin el plaer visual de contemplar al llarg dels anys obres magnífiques, que, com les d’Àngel Zabala, cerquen la complicitat de l’espectador al qual fan part de les seves històries.
Passejar dins En trànsit és submergir-se en la màgia creativa d’un dels artistes dels què més es parlarà en els pròxims anys. Un artista que intenta despertar conciències però també gaudir dels paisatges plens de color i harmonia com el de la mar que l’ha vist néixer.
Ángel Zabala
Tlf: 699 966639 Colors.ibiza@yahoo.es
Nacido en Águilas (Murcia) en 1975 y residente en Ibiza desde los 7 años de edad. Pintor autodidacta, recibí formación en diversos talleres en Barcelona entre 2002 y 2004.
Acostumbro a mezclar materiales y técnicas, evolucionando desde los primeros trazos más minimalistas en blanco y negro al uso del collage.
En 2014 comienzo a experimentar con la escultura centrada en el ser humano, utilizando diversos materiales como madera, malla metálica o papel así como materiales reciclados.
Exposiciones:
• Galería Can Daifa en Santa Gertrudis (Ibiza) en 2002.
• Galería Berri en San Agustín (Ibiza), varias exposiciones entre 2003 y 2013.
• Hotel Pachá con la exposición “Folc-colórico” inspirada en el folklore ibicenco en 2009.
• Centro Cultural Can Jeroni de Sant Josep (Ibiza) en 2011 con la exposición “Travessía”.
• Galería Alfredo (Santa Eulalia)de 2009 a 2018.
• Galería Sargantana en Sant Josep (Ibiza) desde 2014.
• Islandarte. Bienal de Arte Contemporáneo Independiente (Palma de Mallorca) 2018.
• Artsenal (Málaga) en 2018 y 2019.
• Galería Tanit dreams (iBIZA) 2019.
• Art & Breakfast (Málaga) en 2019.
• Exposición itinerante Ants(treballadores) Baleares, Dénia, la Coruña, Ceuta , etc...
• Exposición itinerante (la mar de Balearics) Baleares, Alicante, Ceuta, etc..
• “Canyissos” Exposición itinerante por Baleares, Alicante, Galicia etc..
• ”Polinizadores” Exposición itinerante por Baleares, Andalucía, Ceuta y Alicante.
•”CriaturasMarinas” exposición Itinerante por Baleares, Alicante.
• En Extinció, Exposición Itinerante por Baleares, Alicante etc.
•Instalación Nit Mediterranea:
a) Estación Marítima Balearia Denia.
b) Torre dels ducs de Medinacelli “el Verger“.
c) Nit de l’art “Can Oleo” Palma 2021.
d) Futuro museo de los naufragios Camariñas “La Coruña” 2012.
• Centro de arte Alhaurin el grande (Málaga) 2021.
• Animales (exposición en la estación Marítima de Balearia en Denia 2022).
• En tránsito (exposición itinerante en El Verger, Pedreguer, Dénia etc.. 2022).
Fuentes textos y fotografías 👉 Catálago elaborado por Art amb B
Comentarios
Publicar un comentario