Exposició “Gaudí i les 40 hores”
Renovació i art efímer al monestir de Sant Jeroni de Palma
Data: del 25 de novembre de 2022 al 28 de març de 2023
Creix el llegat mallorquí del prolífic arquitecte català Antoni Gaudí. En aquesta ocasió ens situam al monestir de Santa Elisabet (conegut també com de Sant Jeroni) l’any 2016, durant el procés d’inventari de la col·lecció del convent. Pere Terrasa, conservador i restaurador de béns culturals, identificà dins la sagristia dues peces que, per les seves característiques tècniques i formals, divergien de la resta d’elements que formen la dita col·lecció.
La troballa foren dos tapissos amb els anagrames de Crist, elaborats amb panes, velluts, parts brodades, i muntats damunt un canemàs. La seva importància rau que, recentment, ens han revelat una faceta poc coneguda de Gaudí: la del disseny tèxtil, suggerit per la intuïció creativa, sempre desbordant, del genial arquitecte català. L’autoria d’aquestes peces s’ha pogut documentar gràcies a la publicació Antonio Gaudí. Mi itinerario con el arquitecto, de Joan Matamala Flotats (editat l’any 1960), que descriu detalladament la col·laboració, a principis de 1912, de l’arquitecte català amb les religioses de Sant Jeroni per a la renovació dels tapissos que s’utilitzaven els dies de la litúrgia de les Quaranta Hores. A aquestes dues peces s’afegeix un tapís que va pertànyer a la col·lecció de Mn. Guillem Puigserver Munar, prevere algaidí, i que sens dubte formava part del mateix projecte.
La crònica és un correlat dels tres tapissos descrivint amb mots prou precisos tant la iconografia que havien de desplegar com els materials utilitzats. D’aquesta documentació se’n desprenen dos aspectes interessants, el primer dels quals és la recomanació d’Antoni Gaudí al prevere custodi del convent per a abaratir despeses. L’arquitecte sostenia que es podien utilitzar retalls de tallers de tapisseria de diferents textures i colors, que després s’unirien per a formar la peça pròpiament dita –segons el mateix relat, alguns d’aquests retalls es dugueren directament de Barcelona. I el segon aspecte és que el disseny i la mostra per a la brodadora que els havia de confeccionar es varen fer amb elements naturals com espigues, pàmpols i fulles de totes les gradacions tonals, que foren col·locats entre dos vidres, per a obtenir el model sobre el qual s’elaborarien posteriorment els tapissos amb els retalls de tela.
Des de la Regidoria de Cultura, i atesa la rellevància d’aquesta fita patrimonial, s’ha encarregat al Monestir de Santa Elisabet la producció d’una exposició d’aquests materials comissariada per Maria Garganté, historiadora de l’art i membre de la Comissió Artística Assessora del Temple de la Sagrada Família, i el mateix Pere Terrasa, la qual es podrà veure a Can Balaguer del 25 de novembre de 2022 al 28 de febrer de 2023. A més, a part d’aquestes tres peces, també se n’inclouran d’altres que pertanyen a la col·lecció del Monestir i que serviran per a contextualitzar el projecte gaudinià. Per això es presentarà el muntatge efímer, o semiefímer, que es realitzava al convent de Sant Jeroni per a les Quaranta Hores, del qual es tenen fotografies de la primera meitat del s. XX, i que sens dubte és similar al que degué veure Gaudí quan assistia a aquesta devoció al convent de Sant Jeroni. Conformant aquest muntatge trobarem la portalada i el palis (antependi brodat) de la Dormició de Nostra Senyora. La portalada és un arc de vellut brodat amb fils d’or, plata i seda de color que s’utilitzava per a la Casa Santa i més tard fou introduït a la celebració de les Quaranta Hores com a element que actuava de marc per a la custòdia i que es trobava penjat damunt la tenda reial que cobria tot l’altar major. Es tracta d’una peça que es pot datar a finals del segle XV. El palis de la Dormició de Nostra Senyora (segona meitat del s. XV) és de vellut carmesí amb l’escena que li dona nom brodada al centre amb fils d’or, plata i seda. Aquesta es troba emmarcada en els laterals per dos rotllos d’ornamentació vegetal, igualment brodats, amb els monogrames IHS i XPS. El muntatge de les Quaranta Hores inclou també peces d’orfebreria del convent de Sant Jeroni, tal com la custòdia (s. XVIII) i les sacres de les germanes Sureda (1699).
És important remarcar que les peces que conformaran l’exposició són totes inèdites. Per tant, estam davant una gran oportunitat per a conèixer una part més del patrimoni religiós de la ciutat de Palma.
Al voltant de l’exposició es realitzarà un cicle de conferències a càrrec d’especialistes en diferents aspectes destacats de la mostra, així com dos itineraris nadalencs, que es completaran amb la visita al convent, on podrem veure una exposició de part del seu fons ceràmic.
Font textos 👉 web palmacultura.cat
Comentarios
Publicar un comentario