Moixos
Els animals domèstics aporten a l’ésser humà experiènci- es enriquidores, vincles únics i sentiments d’afecció, fide- litat i amor incondicional per a tota la vida. Encara que potser no siga “el millor amic de l’home”, la veritat és que moltes persones han descobert en el gat el company ideal que personifica l’harmonia perfecta entre el dolç ronronejar i la subtil independència.
La Història de l’Art reflecteix la rellevància i el significat que el felí ha tingut en les diferents cultures i civilitza- cions, d ́orient a occident. La seua representació es re- munta a temps immemorables, gaudint del seu màxim estatus en l’Antic Egipte al ser considerat una encarna- ció de Bastet, deessa de la guerra i símbol de protecció i amor. La seua simbologia ha anat evolucionant i serà a partir del Renaixement quan comença a aparèixer enpintures d’interiors de caràcter intimista.
Sandra Pilato Iranzo
Fundació Baleària
La present exposició recull l’obra de més de trenta ar- tistes que mostren a aquests simpàtics i adorables gatets com autèntics protagonistes des d ́una visió original, ple- na de frescor i diversitat.
De la seua expressió, de la gran varietat de moviments, de la seua escultòrica silueta i de la seua personalitat, es fan ressò la sèrie de pintures i escultures que conformen aquesta col·lecció animalista, com una manera d’enaltir el món dels moixos i d’evidenciar la fascinació que exer- ceixen en els humans.
Des de la Fundació Baleària considerem de vital impor- tància crear ponts artístics entre els territoris separats per la mar i units per la naviliera.
A Namur
Que el ronc ens acompanyi
Els moixos són uns dels animals de companya més pre- sents en la nostra vida. Tot i que la globalització i la mi- llora dels mitjans de comunicació han fet que n’apare- guin molts d’altres, m’atreviria a dir que els cans i els moixos no han deixat de ser durant molts de segles els més coneguts arreu del món.
Quan recordam la història de l’art, hem d’anar quasi als orígens, a les primeres manifestacions artístiques, per trobar-hi moixos representats. Seran milers les obres on apareixeran, fins i tot arribarà a haver-hi artistes espe- cialitzats a pinta-ne. De fet, no són poques les persones que encarreguen un retrat d’un animal que els hagi fet companya tants d’anys. No farem una llista dels artistes que n’han pintat, ja que seria molt més curt fer-la dels artistes que mai no han pintat cap moix.
Per això, no ha d’estranyar que tinguem tantes ganes de fer una exposició els protagonistes de la qual siguin moixos, uns animalets tan estimats, però sovint tractats com a objectes. De vegades no recordam que, quan tenim un animal de companya, és molt més que això i que també implica res- ponsabilitat i feina. L’hem de cuidar bé, com toca.
Tot i que podem pensar que són uns animals molt indepen- dents, són molt afectuosos amb les persones amb qui convi- uen i que els tracten bé. El ronc de plaer quan els acariciam, quan sembla que estan molt bé, dona títol a l’exposició.
Hi ha autors que diuen que la teràpia del ronc dels moi- xos és més econòmica i saludable que els tranquil·litzants... Conegut també per ser el principal enèmic de les rates, els moixos són també els companys d’aventures de moltes famí- lies, i fan que aquests dies difícils en espais tancats siguin més bons de passar. Mai més ben dit, ens fan companyia.
D’alguna d’aquestes reflexions neix el projecte que us oferim. Volem fer un poc de justícia amb els moixos, ensenyar a estimar-los un poc més, però també atracar l’art contemporani a un gran nombre de persones que el coneixen poc. I ho farem no solament a través de la pintura, l’escultura i la fotografia, sinó també a partir de les interpretacions que han fet d’una mateixa obra molts d’artistes. Veurem com la capacitat creadora de l’artistainspirat en la petita figura d’un moix negre el canvia, el converteix en una nova obra, hi posa llum i color, i el transporta a una nova contemplació.
Trobareu obres d’artistes de procedència molt diversa, majoritàriament mallorquins, però, com és habitual en les nostres exposicions, també d’arreu de les Illes Balears i de la Península.
Tots s’han deixat inspirar per aquests animalets que tan- ta companyia ens fan; la màgia de l’art al servei de la figura del moix. Desitjam que els roncs de felicitat dels moixos ens acompanyin i ens ajudin a superar aquests moments difícils, però sense oblidar que, si tots hi posam de la nostra part, la sortida és més fàcil. A veure si aviat tots podem fer aquest renou que dona nom a l’exposició i que és un símptoma de felicitat; que no sigui un estat temporal únicament dels moixos, sinó que ens puguin transportar a aquest estat, molt necessitat, sobretot quan vivim moments com els actuals. Com varen dir en una famosa pel·lícula... «Que el ronc us acompanyi».
Antoni Torres Martorell
Baix el lladoner, amb en Clapat, na Tremens i na Moixi
Comentarios
Publicar un comentario