Proyecto TANCATS/Encerrados

 




 

Tancats / Encerrados


Començaven els dies d’incertesa, els dies en els quals et demanaves si estaves somniant o si et trobaves enmig d’una pel·lícula de Mad Max mesclada amb 007, quan vaig parlar per telèfon amb Miguel Ángle García López, artista mallorquí resident a Eivissa, i me va dir alguna cosa com ara “què et sembla si aprofitam aquest temps, en el qual esteim tots tancats, per fer una obra de la mateixa mida tots els artistes del xat de les formigues que hi vulguin participar?”. Els que em coneixeu ja vos podeu imaginar que no m’ho vaig pensar dues vegades i que ràpidament vaig respondre: vinga, ens hi posam.

Acabava de néixer Tancats. Com que hi havia artistes castellanoparlants vàrem posar-li el subtítol d’Encerrados perquè la llengua no suposés cap barrera pels artistes de la península.

Hem viscut temps difícils, i encara ara esteim immersos en uns temps de no saber ben bé cap a on anam o si ens en sortirem. Però la vida continua i no podem permetre que un maleït virus ens aturi. Hem de prendre mesures, és clar que sí, i no hem d’abaixar la guàrdia, però la vida continua i els artistes han de seguir produint. Ens han de mostrar, per mitjà de les seves obres, què senten en aquests moments de tenebres. I han de viure. Els artistes, que sempre hi són en els moments difícils dels altres, ara necessiten la nostra ajuda. És el moment de tornar-los tot els que ens han donat. Cuidem-los. Fem que puguin seguir mostrant les seves obres, i que aquestes ens segueixin emocionant i transportant a mons imaginaris. Però fem, també, que ells puguin viure.

Presentam una col·lecció de més de trenta obres que els artistes han fet durant el confinament. Obres, doncs, que reflecteixen uns moments difícils per a tots. Obres que, malgrat que mai s’ha de perdre l’esperança, no sabíem quan les podríem mostrar. Aquí les teniu, almanco sobre paper. Disfrutem-les. Observau què sentien els artistes durant el confinament i compartiguem amb ells aquests moments difícils, però sense perdre mai l’esperança de recuperar un món, no com el que coneixíem abans de la pandèmia, sinó millor.

Vull donar les gràcies a tots els que han fet possible aquest projecte i, especialment, a Miguel Ángel García López, que n’és l’inductor. Agrair també als companys d’aventures de Qomomolo, a la polifacètica Yolanda Trigo i a en Tomeu Cerdà. De la mateixa manera, gràcies a Jardins de Tramuntana, als Ajuntaments d’Algaida i Porreres, a la Fundació Baleària pel seu gran suport a l’art, a l’Ajuntament d’El Verger per deixar-nos la meravellosa Torre dels Ducs de Medinacelli, a els Magazinos i a tots aquells que vendran i que faran possible que Tancats esdevingui una reflexió d’allò que va passar i que tots esperam que no torni a passar.

Finalment, no puc ni vull oblidar-me dels vertaders protagonistes d’aquesta història; els artistes que s’han enfrontat a la producció d’aquestes obres en unes condicions molt especials. A ells, i a tots els que han fet una dura feina durant aquests dies tristos, el nostre més sincer agraïment.

 

                                                                            Antoni Torres Martorell

Es Pinaret / Santa Gertrudis






HORTUS CONCLUSUS

 

Un jardí tancat, un Hortus Conclusus, un lloc on portar els pensaments quan el teu espai es veu reduït a les quatre parets de ca teva.

Cultivar l’interior, crear, l’art com una catarsis i com una connexió amb el món, amb la humanitat. Les obres floreixen, cada artista les ha cultivades, les ha regades amb el seu pensament, ha anat i ha tornat al seu Hortus Conclusus, ha fabricat un espai propi on trobar la serenitat, on dipositar la frustració i el descontent.

L’aigua que conforma el nostre ser ha regat el jardí, ha transformat  la nostra particular versió de l’Arbre de la Vida Lul·lià, ens ha transportat al nostre element primordial. Som líquids, pertanyem a una societat líquida, com diu Zygmunt Bauman, un món provisional, ansiós per la novetat, on no queda res de la solidesa del temps passat. Tot pot canviar en un no res i això ens obliga a tenir una capacitat líquida d’adaptació.

Cap jardí pot florir sense aigua, cap societat pot avançar sense flexibilitat, som éssers orgànics, estem connectats amb el nostre entorn, tecnològicament, però no hem d’oblidar que encara formen part de la terra. Vàrem sortir d’un jardí i allà és on hem de tornar, a l’Hortus Conclusus, al nostre espai interior, on podem escoltar brollar la font de la vida i allunyar-nos de la nostra matèria corpòria, per transformar-nos en l’aigua que nodreix els parterres on creix la nostra creativitat.

 

                                                                                                                                              Yolanda Trigo

                                                                                                                                                                Qomomolo






Arte y reflexión en tiempos de pandemia

 

Cuando en el mes de marzo fuimos confinados ante una amenaza invisible e inesperada, cuando nos convertimos en testigos pasivos de la disrupción vital que supuso la pérdida de miles de proyectos, ilusiones y vidas, la cultura demostró su capacidad unificadora, terapéutica y conciliadora.

Cada contexto histórico, cada acontecimiento importante vivido por el hombre, ha sido representado a lo largo de la historia del arte como testimonio de la realidad social del momento. El arte es un catalizador de ideas, un transmisor de sentimientos, deseos e inquietudes. El arte tiene, además, un papel trascendental pues invita a la reflexión y al conocimiento como eje transformador de la sociedad. 

La exposición colectiva Tancats nace como consecuencia de los efectos colaterales producidos por la primera pandemia mundial del siglo XXI, la Covid-19. 

Un grupo de artistas plásticos, unidos por un proyecto común previo, ha participado en esta muestra eclética surgida de forma casual durante el periodo de confinamiento. Desde diferentes perspectivas técnicas y estilísticas, cada artista ha persistido en esa búsqueda personal, experimental y constante para plasmar su visión sobre una situación que aún a día de hoy parece irreal. Las mascarillas, las rejas o la simbología numérica son elementos iconográficos que convergen en la narración de esta nueva realidad. 

Desde el punto de vista conceptual, la obra digital de Jaime Roig de Diego titulada Viral Attack ejemplifica la reacción del ser humano frente a la pérdida, la angustia, la incertidumbre o el miedo destacando valores como la esperanza, el amor, la amistad o el compromiso. El asteroide B 612 se ha convertido en un virus sobre el cual El principito de Saint-Exupéry interpreta El grito de Munch, contextualizando así el momento presente mediante dos iconos de la cultura universal.  

La Fundació Baleària ha mantenido su compromiso con la cultura en la promoción y difusión de acciones y proyectos que favorecen el intercambio sociocultural entre los territorios que une la naviera. El uso de la tecnología aplicada al ámbito artístico ha incrementado el número de espectadores, sin embargo, su evidente vulnerabilidad hace imprescindible un apoyo permanente, procurando estímulos creativos que garanticen su adaptación progresiva a los nuevos tiempos. 

Tras la presentación online de Tancats, se materializa en una exposición presencial e itinerante gracias al programa Llonges de la Cultura, propiciando ese tête à tête único y especial que ofrece el encuentro directo entre espectador y obra de arte. 

Desde la Fundació Baleària queremos transmitir nuestro más sincero agradecimiento a Antoni Torres Martorell y a todos los organismos colaboradores que han contribuido a la  realización de este proyecto.

 


Sandra Pilato Iranzo


Fundació Baleària


FULL DE SALA









Comentarios